TASCA Nº 23 : Aparició dels sindicats clandestins

TASCA Nº 23 : Aparició dels sindicats clandestins

En l'època simplement oposició, fa referència al conjunt de moviments polítics i socials que s'oposaven al franquisme o dictadura de Francisco Franco des del final de la Guerra Civil Espanyola (1939) fins a les primeres eleccions democràtiques (1977), any i mig després de la seva mort (1975).

Les Comissions Obreres (CCOO) van sorgir en la clandestinitat, de manera informal, sense acta de constitució, sense estatuts, sense congrés constituent. Sorgeixen de forma espontània en els llocs de treball, creades per l'assemblea de treballadors, amb l'objectiu de resoldre problemes concrets dels treballadors; un cop resolts els problemes pels que havien sorgit es dissolien. Al principi les reivindicacions perseguides per les CCOO eren molt modestes, la qual cosa va produir un ampli consens entre els treballadors i que les reivindicacions fossin ateses en nombroses ocasions, aconseguint amb això millorar la moral dels treballadors.

Procés 1001

El 24 de juny de 1972, la direcció de Comissions Obreres, sindicat il·legal i principal opositor a la dictadura en l'àmbit obrer, va ser detinguda.

Van romandre empresonats fins a la celebració del judici, més d'un any després. Aquest va tenir finalment lloc els dies 20 (jornada que va coincidir amb l'assassinat del president del Govern, Luis Carrero Blanco, el que va originar la suspensió del judici durant unes hores), 21 i 22 de desembre de 1973. Els acusats es van enfrontar a l'acusació de ser dirigents de Comissions Obreres, pertanyent, per tant a una organització il·legal pel seu presumpte vincle amb el Partit Comunista d'Espanya. Per sort no van matar a aquestes persones.

Poc després de la mort del dictador, els empresonats pel Procés 1001 van ser absolts pel rei Joan Carles I.